Infrarojos


La radiació infraroja és un agent d'escalfament superficial que alguns inclouen dins la fototeràpia (juntament amb la radiació ultraviolada) i d'altres consideren proper a la diatèrmia.

 

És una radiació electromagnètica i, per tant, no necessita cap medi físic per transmetre's. Les seves longituds d'ona són superiors a les de les radiacions de l'espectre visible i solen estar compreses entre 7.000 i 120.000 àngstroms.

La seva producció pot ser natural (radiació solar) o artificial: qualsevol cos, en escalfar-se, es converteix en emissor d'infrarojos.



Efectes terapèutics


Com que és un agent d'escalfament superficial, la seva penetració és molt baixa: entre 3 mil·límetres i 1 centímetre. Per això, la seva acció fisiològica es produeix sobre la pell i els teixits superficials gràcies al seu efecte termoterapèutic:


  • Hiperèmia local sanguínia i limfàtica: disminueix la tensió arterial, augmenta la sudoració i afavoreix la pèrdua de sals. També afavoreix la nutrició i la regeneració superficial dels teixits, així com l'eliminació de cèl·lules mortes.
  • Efecte sedant sobre les terminacions nervioses superficials.



Indicacions:



  • Afeccions traumàtiques subagudes i cròniques: contractures, espasmes, sinovitis, bursitis i esquinços.
  • Processos reumàtics: artrosi amb dolor i artritis en fase no activa.
  • Afeccions nervioses: neuràlgies i neuritis
  • Otorrinolaringologia: rinitis, otitis i sinusitis
  • Afeccions circulatòries superficials: tromboflebitis, endoarteritis i Raynaud.
  • Dermatologia: fol·liculitis, abscessos, ferides i úlceres
  • Com a tractament previ a altres aplicacions terapèutiques